diseño de tablas

PLÀSTICS

ARQUITECTURA BIOCLiMÁTICA

• Que es la arquitectura bioclimática?

La arquitectura bioclimática consiste en el diseño de edificios en el cual se tienen en cuenta las condiciones climáticas, aprovechando los recursos disponibles (sol, vegetaqción, lluvia, vientos)

• Que se consigue con las viviendas bioclimáticas?

Una vivienda bioclimática puede conseguir un gran ahorro de energia.

• Que factores hay que tener en cuenta para tener una vivienda bioclimática?

Es necesario diseñar los edificios de forma estratègica con el objetivo e consguir el máximo comfort térmico con el mínimo de consumo enrgético.

• Qué colocarias en tu vivienda àra que fuese una vivienda bioclimática

Añadiria muchas ventanas y un jardín.

• Explica que es la calefacción por suelo radiante.

Es una calefacción que está debajo del suelo de las viviendas.

• Que ventajas aportan las viviendas bioclimáticas.

El ahorro de energia.

LES FIBRES NATURALS

• Origen animal: Són fibres que s'obtenen a partir d'animals, per exemple, la llana, que s'obté del pèl de les ovelles, o el caixmir, que és pèl de cabra de la vall Índia del Caixmir. O la seda, produïda per insectes com els cucs de seda.

 

• Origen vegetal: Hi ha plantes diferents a partir de les quals fil per elaborar teixits. El cotó, que és un dels materials més usats, per exemple, s'estreu del fruit d'una planta.

• Origen mineral: s'utilitzen primordialment per elaborar aïllaments en la costrucció. També es fan servir per fabricar roba que hagi de tenir propietats especials, com els vestits que porten els bombers i que resisteixen el calor.

Les fibres sintètiques.

Les fibres sintètiques s'obtenen a partir de derivats del petroli. Amb elles es fabriquen teixits resistents i impermeables. En canvi, no suporten temperatures elevades i no es tenyeixen amb facilitat.

Les fibres artificials

Els teixits artificials estan fets amb materials creats en un laboratori. El teixit més popular és el niló, creat pels laboratoris Du Pont. Una de les primeres fibres artificials.

LES INDÚSTRIES

Una indústria és el conjunt de processos i tècniques pels quals tranforma una matèria primera en un producte elaborat o semielaborat.

Les indústries fan servir:

• Matèries primeres.
• Maquinàries per elaborar el producte.
• Mà d'obra.

Indústries pesants.

Transformen les matèries primeres en productes semielaborats. La seva tasca és fer d'intermediaris, ja que altres indústries, posteriorment, transformaran aquests productes en béns llestos per ser utilitzats pels consumidors.

Algun exemple podria ser:

• Siderúrgia: es tracta el ferro per obtenir compostos diferents.

Industries de béns d'equipament.

Són indústries que empren els productes semielaborats procedents de la industria pesant amb la finalitat de fabricar maquinària o material de costrucció.

Algun exemple podria ser:

• La indústria naval.

Indústries lleugeres.

Aquestes indústries transformen els productes elaborats.

Algun exemple podria ser:

• La indústria de l'automòbil.

7) Indica si les indústries següents pertanyen a la indústria pesant, a la indústria de béns immobles o bé a la industria lleugera.

1. Fàbrica de mòbils: Lleugera.
2. Siderúrgia: Pesada.
3. Fàbrica de ciment: Immobils.
4. Fàbrica de vidre: Immobils.
5. Fàbrica de microoprocessadors: Lleurera.
6. Metal.lúrgia: Pesants.

En el Prat hay muchofs polígonos importantes. Estos son una gran parte de la cantidad de poligonos.

L'EMPRESA VIRTUAL

Una empresa virtual és una forma organitzativa cada cop més estesa basada en l'ús d'internet.

• Internament; les reunions, els grups de treball i els projectes en equip es duen a terme usant Internet com a principal eina de treball. S'utilitza programari  col.laboratiu per distribui la feina.
• Externament: s'interactua amb els clients mitjançant les eines que proporcina Internet. Per exemple, es fan campanyes de màrqueting amb Internet.

L'empresa virtual està cada vegada més estesa, ja que permet reduir costos en desplaçament i en oficines. Ja no és imprescindible que una empresa ocupi un edifici.

TIPUS D'EMPRESES VIRTUALS.

Hi ha moltes menes d'emprerses virtuals: 

• Botigues en línia on s'ofereixen productes que, un cop adquirits a'envien al consumidor mitjançant el servei de correus.
• Empreses que oferexen cursos i serveis a través de la web. Per exemple, imparteixen cursos usant mitjants digitalas com la vodeocomferència.

EL MÀRQUETING

Els experts en màrqueting han de reconèixer molt bé, per una banda, el producte, quines són les seves característiques tècniques i quins aspectes el distingeixen de la competència, i per l'altra, han de conèixer les necessitats dels clients i com el producte que s'ofereix aconseguirà satisfer aquestes necessitats.

Si es tracta d'un producte molt especialitzat, aquesta tasca de donar a conèixer el producte es realitza en fires. Si els possibles clients són molts concrets i es troben definits clarament aleshores són els mateixos comerciants qui es reuneixen amb els possibles clients amb la finalitat de convèncer-los qui adquireixen el seus productes. Si el producte està pensat per a un consum massiu, alhesores es prefereix optar per mètodes més tradicionals com als anuncis a la premsa, la ràdio i la televisió.

EL CODI DE BARRES

El codi de barres és un sitema internacional d'identificació automàtica de productes. És un codi que té moltes utilitats: serveix per controlar l'estoc en un magatzem, ajuda a controlar el moviment de les mercaderies i, finalment, s'usa per identificar un producte; a les botigues s'emora per controlar els preus del productes. El codi de barres necessita un aparell que el pugui desxifrar, al lector de codi de barres.


AVUI DIA TOTHOM EN POT CREAR UN.

LA COMERCIALITZACIÓ

Un cop s'ha produït un objecte tecnològic, s'ha de transportar fins als punts de venda, i s'ha d'aconseguir que els clients potencials coneguin que el producte existeix i que pot satisfer unes necessitats molt concretes. Aquests dos aspectes són la distibució i el màrqueting.


El nou producte ha d'anar des de la fàbrica fins a l'usuari. La distribució del producte possibilita que s'acaba comercialitzant en botigues especialitzades.

En la distribucció dels productes s'utilitzen els magatzems, grans recintes que resgurden ls productes acabats, i els contenidors per transportar-los d'un lloc a un altre.

MAGATZEM: CONTENIDOR:

En els magatzems s'acostumen a utilitzar.

• Els palets, unes estructures de fusta en els quals es disposen els productes. i que es poden apilar en grans quantitats. Aquests palets es manipulen mitjançant torosn uns vehicles que permeten transportar-los i apilar-los, apofitant al màxim l'espai disponible.

PALETS:  TOROS: 

• Els embalatges són recipinents que agrupen unitats d'un producte per facilitar el transport. L'embalatge també serveix oer protegir el producte de cops i altres agressions durant el transport; en moltes ocsions també conte etiquetes amb la informació sobre el producte i les seves fincions.

EMBALATGES: 

TIPUS DE TÈCNIQUES

• La tècnica artesanal: el procés de producció és manual i s'utilitzen eines rudimentàries. L'artesà treballa en petits tallers, sol o bé amb diversos ajudants. Cada objecte fabricat requerix una gran inversió de temps i el seu cost és elevat. Com a resultat, les peces acostumen a ser úniques. Això fa que la producció sigui molt baixa, destinada gairabé exclusivament al mercat local.

• La tècnica semiinustrial: una part del procés l'assumeix una màquina, mentre que altres parts del procés segueixen quedant en mans humanes.

• La tècnica industrial: es mecanitza gran part del procés de producció i s'aconsegueix incrementar exponcialment la producció de béns, mentre que el cost del producte per al consumidor cada cop és més baix. Així com els objectes artesanals són gairabé únics i exclusius, i només a l'abast de poques persones, els béns industrials són còpies una de les altres i poden arribar a una part important de la població.

4) Indica si els objectes següents es poden considerar instruments tècnics o tecnològics, i si es tracta d'una matèria primera o d'un material tranformat.

1. Un arbre: Materia primera, tècnic.
2. Una rajola: Material transformat, tecnològic.
3. Un compàs: Material tranformat, tecnològic.
4. Una pedra: Material primer, tècnic.
5. Una obra d'art: Material tecnològic, transrformat.
6. Un tornavis: Material tecnològic, transformat.
7. El foc: Material tècnic, primer.
8. Un llamp: Material tècnic, primera.

5) Explica que problema pretén 

Materies primeres i materials transformats

Les matèries primeres són totes aquelles matèries a partir de les quals s'elaboren els productes tècnics que ens envolten.

• Les matèries primeres són les matèries tal com es troben a la natura, abans que hagin estat manipulades  per l'ésser humà.
• Els materials transformats són el resultat de manipular les matèries es primeres amb l'objectiu que siguin útils i es puguin usar per elaborar quaolsevol objecte.

El procés pel qual s'aconsegueix transformar la matèria primera en un material transormat s'anomena tècnica de producció. Les tècniques de producció són molt variades i depenen de les matèries primeres i del producte que es vol obtenir.

El resultat de la transformació que fan les tècniques de producció s'anomena objecte tecnològic.

1)Que ocurre en la situación inicial ( pulsador sin pulsar )?

2)Que ocurre al pulsar el pulsador?

3)Que ocurre al liberar el pulsador?

4)Cual es la función del relé en este circuito?: Para poder hacer dos acciones, en este caso si no pulsas el interruptor el motor gira y si pulsas el interruptor el motor se para y la bombilla se enciende.

...................................................................................................................................................................

1)Que ocurre en el circuito con el interruptor sin activar y el pulsador sin pulsar?

2)Con el pulsador sin pulsar, que ocurre al activar el interruptor?

3)Con el interruptor acivado, que ocurre al pulsar el pulsador?: Aumenta la rapidez del motor.

4)Con el interruptor activado, que ocurre al liberar el pulsador?: Disminuye la rapidez del motor.

5)Cual crees que es la finalidad de este circuito?:Que la rapidez del motor aumente o disminuya.

LLEI D'OHM

V=I·R

Voltatge=V
Intensitat=I
Resistència=R

Calcular el voltatge aplicat a una bombeta en la qual circulen 4 amperes i 2 ohms.

V= 4·2= 8 volts.
P= V·I
P= V·I= 4·8P= 32P.

Calcular l'intensitat que circula per un circuit al que s'aplica 9V a una resistència de 9 Ohms.

I=V dividit per R
I=9 dividit per 9= 1 Ampere.

Calcular la resistència ohm que ofereix un circuit que s'aplica un voltatge de 9V i una corrent de 3 amperes.

R= V dividit entre I= R
R= 9 dividit entre 3 ohms.

EXERCICIS

Completa les frases al teu quadern.

a)En un circuit en serie circula la mateixa intensitat de corrent per tots els components.

b)En un circuit en paral.lel la intensitat de corrent que circula per cada element pot variar.

c)En un circuit en paral.lel el voltatge a cada component és es mateix.

LLEI D'OHM

La llei d'ohm indica la relació entre la intensitat del corrent, el voltatge i la resistència en un circuit electric.

V= I·R

Recorda que en SI el voltatge es mesura en volts, la intensitat de corrent es mesura en amperes i la resistència es mesura en ohms. Aquestes són les unitats que has d'utlitzar en substituir la llei d'ohm.

Obvserva l'esquema. Indica com connectaries un polímetre per mesurar.

• a)La intensitat de corrent que circula per la làmpada 1: 0'34
• b)La intensitat de corrent que circula per la làmpada 2: 0'27
• c)La intensitat de corrent que circula per la làmpada 3: 0'27
• d)La intensitat de corrent que circula per la làmpada 4: 0'34
• e)El voltatge a la làmpada 1: 4'5
• f)El voltatge a la làmpada 2: 2'25
• g)El voltatge a la làmpada4: 2'25

CIRCUIT D'APLICACIÓ DE LA LLEI D'OHM

Un multímetro, también denominado polímetro​ o tester, es un instrumento eléctrico portátil para medir directamente magnitudes eléctricas activas, como corrientes y potenciales, o pasivas

17) Classifica els aparells següents en funció de si usen corrent continu o altern.

El corrent elèctric

• Corrent continu: Les càrregues elèctriques es desplacen sempre en el mateix sentit: d'un pol pel generador a un altre. És el cas dels circuits alimentats amb piles o bateries. Per exemple, en un telèfon mòbil.

• Corrent altern: Les càrregues elèctriques es mouen primer en un sentit i després en l'altre. Aquest canvi és molt ràpid: es produeixen 50 canvis de sentit en un segon. És el tipus de corrent que arriba a les nostres llars.

1. Imagina't dos circuits de corrent continu, un d'ells alimentat per una pila d'1,5V i un altre alimentat per una de 4,5V. A quin duran més energia les càrregues que surten del generador: La 4,5V.

      2. Assenyala de quin tipus és el corrent present en aquests aparells: continu o altern.

A) Alterna 

B)Continu

C)Alterna

D) Continu